• Imprimeix

Estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020)

L'Estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), emmarcada en l'estratègia Europa 2020, proporciona uns objectius i un marc estable per guiar les polítiques de competitivitat fins a l'any 2020 i per impulsar la reorientació del model productiu cap al creixement intel·ligent, sostenible i integrador que promou la Unió Europea

Mitjançant l’ECAT 2020, el Govern de la Generalitat es compromet amb els agents econòmics i socials, en particular, i la ciutadania, en general, a sumar esforços perquè l'any 2020 Catalunya sigui un país de base industrial, tingui una economia oberta, competitiva i sostenible, que combini talent, creativitat, un teixit empresarial diversificat i un sistema propi de recerca d'excel·lència, en el marc d'una societat dinàmica, emprenedora i inclusiva.

Amb aquesta visió de país, l'anàlisi de necessitats de l’economia catalana ha permès identificar sis àmbits prioritaris en els quals han d’incidir les actuacions de l’ECAT 2020:

 

Europa 2020

Estratègia de creixement de la Unió Europea

SmartCAT

Estratègia digital de Catalunya per al 2020

Per generar ocupació i reduir l'elevada taxa d'atur, cal reactivar el teixit productiu i el creixement econòmic afavorint un clima de confiança i promovent els sectors que són creadors potencials d'ocupació. Aquest és el cas, per exemple, del sector energètic (eficiència energètica i energies renovables), la rehabilitació d'habitatges, les TIC, l'atenció a les persones dependents, la logística i el transport, el sector agroalimentari i algunes activitats de suport a les empreses (com el disseny, la traducció, la consultoria o els centres d'atenció telefònica).

Convé millorar el funcionament del mercat laboral i corregir-ne alguns problemes estructurals. Cal avançar en l'encaix entre oferta i demanda de treball i en la millora dels mecanismes d'intermediació, informació i orientació professional. Les polítiques que fomenten la cultura de la mobilitat professional i formativa també són cabdals per millorar l'ocupabilitat. Dins del marc competencial de la Generalitat, cal impulsar la qualitat del treball i lluitar contra l'economia irregular i el treball no declarat. Així mateix, també cal apostar per una reducció de la segmentació i per un model de relacions laborals que afavoreixi el manteniment de l'ocupació i la modernització de l'organització del treball. En aquest àmbit, els agents econòmics i socials tenen un paper actiu important.

Perquè el mercat de treball funcioni adequadament, calen uns bons resultats del sistema educatiu, i això s'ha de traduir en la reducció de l'abandonament prematur dels estudis i la millora de les capacitats del capital humà. Cal avançar cap a un model innovador de formació professional, integrat i de qualitat, articulat amb l'educació i l'ocupació, i que ofereixi una formació flexible al llarg de la vida. L'anglès ha esdevingut la llengua internacional. Té una presència molt important en tots els àmbits: l'economia, els mitjans de comunicació, les noves tecnologies, etc. Per això, cal millorar la competència en anglès per capacitar els treballadors del futur. Catalunya també té el repte de modernitzar les seves universitats per donar resposta a la nova societat del coneixement.

La lluita contra la pobresa i l'exclusió social és essencial per garantir l'equitat i avançar cap a una societat més justa, cohesionada i amb igualtat d'oportunitats per a totes les persones, i alhora és un factor necessari per a la recuperació econòmica. És per això que l'estratègia Europa 2020 i l'ECAT 2020 defineixen el creixement econòmic integrador com una prioritat.

L'atur és la principal causa de pobresa de la població en edat de treballar. Per això, les actuacions per promoure la cohesió social se centren en la inserció laboral de les persones en atur i en el reforçament de la capacitat de trobar feina.

L'estratègia Europa 2020 considera l'impuls de l'economia social com un instrument bàsic per a la correcció de la desigualtat. En el moment econòmic actual, la restricció de la despesa pública limita força la capacitat de resposta de les administracions públiques a les demandes socials creixents. Els grans reptes socials necessiten, ara més que mai, la innovació social. Cal impulsar la creació de noves iniciatives empresarials en l'àmbit de l'economia social —que a Catalunya té una tradició important—, amb l'objectiu de desenvolupar el potencial de l'emprenedoria social per crear nous llocs de treball i aportar solucions als problemes socials.

Sense innovació, les empreses catalanes no poden competir amb èxit en el mercat mundial. La innovació tecnològica, que possibilita l'eficiència energètica, l'aprofitament de materials, un bon rendiment dels béns i serveis i la generació de nous mercats, és el principal motor de la productivitat. D'altra banda, la innovació no tecnològica, vinculada a nous reptes organitzatius o de procés, facilita a les empreses canvis estratègics o estructurals que poden generar noves oportunitats de negoci i són una font de competitivitat.

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació ha de ser un motor de creixement econòmic del país que contribueixi a la productivitat i la competitivitat de l'empresa i dinamitzi la generació d'ocupació. El desplegament generalitzat i la utilització més eficaç de les tecnologies digitals milloraran la qualitat de vida de la ciutadania (millor atenció sanitària, transport més segur i eficient, menys contaminació, fàcil accés als serveis públics i als continguts culturals, noves oportunitats en matèria de mitjans de comunicació, etc.).

Cal promoure que la recerca s'orienti cap a objectius i resultats que tinguin una repercussió directa a Catalunya. Així mateix, s'ha de continuar augmentant la massa crítica dels centres de recerca per mitjà d'un procés de racionalització i s'ha de continuar incrementant la capacitat d'innovació del teixit productiu reforçant la cooperació entre les empreses, les administracions públiques i les universitats.

L'R+D+I que es desenvolupa a les universitats i als centres de recerca, especialment la relativa a les tecnologies facilitadores (biotecnologia industrial, nanotecnologia, materials avançats, fotònica, microelectrònica, nanoelectrònica i energia), ofereix la base necessària per desenvolupar nous processos, béns i serveis, que aporten noves oportunitats de creixement a les empreses de tots els sectors.

El Govern aposta pel potencial de les universitats, els centres de recerca, els centres tecnològics i els parcs científics tecnològics pel que fa a l'impuls de la creació d'empreses d'alt contingut tecnològic i de llocs de treball altament qualificats. Així mateix, la captació i la retenció de talent en el sistema de recerca i la incorporació de personal altament qualificat al teixit productiu són elements clau per enfortir la competitivitat de l'economia catalana. Avui la biotecnologia i la biomedicina són realitats industrials i un exemple d'èxit de les polítiques públiques d'innovació fonamentades en la recerca i en el personal altament qualificat del país.

L'Estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) articula les actuacions en aquest àmbit.

La indústria catalana està fortament internacionalitzada, però encara pot augmentar l'exportació. A Catalunya hi ha 13.500 empreses que exporten de manera regular, però també n'hi ha unes 40.000 que són potencialment exportadores o que només exporten ocasionalment. En molts casos les empreses no prenen la decisió d'exportar perquè no tenen els coneixements o els recursos necessaris per fer-ho. Per això, el Govern impulsa programes que promouen l'exportació i la internacionalització empresarial.

Catalunya és capdavantera en els rànquings de localitzacions atractives per als negocis i, amb més de 3.000 multinacionals operant-hi, té una llarga tradició com a destinació preferent de la inversió estrangera directa. El Govern català promou activament les inversions noves, les reinversions i les ampliacions empresarials.

Tenir bones infraestructures és un factor clau per a l'atracció i la consolidació d'empreses estrangeres i d'alt valor afegit. La consolidació dels ports catalans com a plataforma logística i porta d'entrada a Europa per la Mediterrània, les connexions per ferrocarril amb Europa i la resta de la península i la multimodalitat del sistema logístic, són bàsics per a la competitivitat de les empreses de Catalunya. També ho són la millora de la qualitat del subministrament d'energia i la disponibilitat de xarxes de telecomunicació, fixes i mòbils, de nova generació.

Les empreses han de liderar la recuperació de l'activitat econòmica. Per sortir de la crisi, s'ha de reforçar l'activitat empresarial com una de les fortaleses de l'economia catalana. Cal que les empreses mantinguin o incrementin la seva activitat i augmentin en dimensió i en nombre.

La disponibilitat limitada de recursos provoca problemes de liquiditat que dificulten l'activitat empresarial. Per això, cal facilitar l'accés al finançament per a la inversió i la innovació empresarial i s'ha de donar suport a la capitalització de les empreses catalanes.

La indústria ha de ser el motor de millora de la productivitat, atès que té un paper central en la difusió del canvi tecnològic. La competència internacional i la crisi econòmica exigeixen que les empreses es replantegin l'estratègia competitiva, especialment pel que fa a la innovació tecnològica, la internacionalització i la reorientació cap a activitats i productes de més valor afegit, més sostenibles i amb més potencial de creixement.

La recuperació de l'activitat econòmica i la creació d'ocupació les han de liderar la gran indústria catalana, que té un paper destacat en els diferents sectors estratègics del país, i les pimes, que són majoritàries en el teixit industrial català. Les pimes, però, sovint no tenen al seu abast ni la formació ni les eines necessàries per adaptar-se a un entorn que canvia ràpidament i cada vegada és més competitiu. Per això, el Govern potencia estratègies de cooperació entre pimes en el marc de clústers i de plans estratègics i facilita recursos i serveis a les persones emprenedores perquè l'inici d'una activitat empresarial esdevingui un procés dinàmic i senzill.

L'economia catalana, com la de la resta d'Europa, assumeix el repte d'avançar cap a un ús eficient dels recursos. La indústria ha d'accelerar el procés de transició cap a una economia que produeixi baixes emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i garanteixi un consum eficient de l'energia i els recursos. Aquest pas cap a un model productiu més sostenible representa una nova oportunitat per a la reindustrialització del país.

La reorientació cap a un model de creixement més sostenible depèn en gran part de la implicació dels sectors productius consolidats. L'increment de l'eficiència en la utilització dels recursos proporciona avantatges competitius a les empreses, promou el desenvolupament de noves activitats i llocs de treball i redueix la dependència de la importació de matèries primeres i de mercaderies.

L'economia verda ofereix grans oportunitats econòmiques a la indústria, el sector energètic, l'agricultura i el turisme. El Govern impulsa l'aprofitament d'aquestes oportunitats mitjançant el foment de la utilització sostenible dels recursos naturals, de la generació d'energies renovables, de la protecció dels ecosistemes i la biodiversitat i de la integració de les activitats humanes locals amb el manteniment i la millora del patrimoni natural. D'aquesta manera, s'obté un valor que genera riquesa i, especialment, una ocupació que fixa la població al territori, i s'impulsa una nova indústria basada en les noves tecnologies energètiques.